Bàsquet: cultura de l’esforç

Bàsquet: cultura de l’esforç

Els nois i noies que practiquen regularment una activitat esportiva tenen una cultura de l’esforç més accentuada i sovint esdevenen persones més organitzades, disciplinades, compromeses i eficients.

L’Organització Mundial de la Salut (OMS) recomana una activitat física en infants i adolescents que els permeti aprendre a aconseguir petites fites, reptes o objectius, mitjançant la responsabilitat i la capacitat de superació que proposa l’esport.

A la nostra escola, la pràctica del basquetbol s’emmarca en la cultura de l’esforç, estesa en totes les activitats lectives. Les jugadores i jugadors s’entrenen i juguen partits per divertir-se i per superar-se, però no ho fan en aquest ordre. A les nostres pistes, els nois i noies treballen en primer lloc per millorar individualment i com a equip i és així com també aconsegueixen divertir-se.

Cal tenir clar, tanmateix, que l’esforç no és sempre garantia d’èxit i que els resultats no sempre són visibles a curt termini. És necessari, doncs, que els nens prenguin consciència de les pròpies limitacions i tolerin les frustracions. Equivocar-se no és dolent, el més important és saber rectificar i millorar.

La constància en el treball i la força de voluntat són pilars bàsics en l’educació. La cultura del basquetbol a la nostra escola, arrelada en l’ethos de l’esforç, educa en la perseverança, enforteix la tenacitat, ensenya els infants a ser resilients, a assumir responsabilitats i afrontar les adversitats amb optimisme i determinació.

Larry Bird, un dels grans jugadors de bàsquet de la història, hi ironitza d’una manera divertida quan diu: «És curiós, com més entrenem, més sort tenim».