06 juny Matemàtiques amb sentit
proposta didàctica que parteix del pensament matemàtic real, viu i significatiu: la ConMat d’Innovamat ens permet avaluar-ho amb precisió. I no deixem de banda el treball autònom de
càlcul mental i l’automatització d’operacions bàsiques, eines imprescindibles per a una bona agilitat a l’hora de resoldre problemes.
Quines són les bases matemàtiques que volem aconseguir?
Les bases didàctiques que treballem amb el material que ens proposa Innovamat tenen intenció de treballar les matemàtiques des de la comprensió, el raonament i el pensament crític. No es tracta només d’un conjunt de materials, sinó d’una manera de viure les matemàtiques amb sentit i profunditat, una proposta metodològica que parteix de la idea que tothom pot aprendre matemàtiques si se li donen les eines i contextos adequats. S’hi treballen les matemàtiques des de la manipulació, la conversa, la resolució de problemes i el raonament, d’una manera progressiva i adaptada a cada etapa evolutiva.
Els fonaments beuen de la recerca en didàctica de les matemàtiques, la psicologia cognitiva i la neurociència educativa (Bransford, Brown & Cocking, 2000; Boaler, 2016; Siegler & Ramani, 2009). Estudis com aquests mostren que aprenem millor quan:
- partim de contextos coneguts i propers;
- manipulem materials reals abans d’anar cap a l’abstracció;
- discutim estratègies amb altres;
- i construïm el coneixement activament, en lloc de rebre’l passivament.
Com es concreta això a l’aula?
A Primària, el treball matemàtic es divideix en tres grans blocs:
- Sessions de context: Cada unitat comença amb una situació problemàtica significativa. A partir d’aquesta, sorgeixen preguntes que estimulen la curiositat i posen en joc coneixements previs. Per exemple: “Podem saber quants llibres hi ha a la biblioteca si només en veiem una part?” Aquestes situacions generen debat i activen el pensament crític.
- Sessions de treball autònom: Amb materials manipulatius (cubets, rectes numèriques, targetes, tauletes…) els alumnes exploren, experimenten i s’equivoquen en un entorn segur, que valora el procés per sobre del resultat. Aquí apareix l’autoavaluació i el feedback continu, clau per a l’aprenentatge autoregulat (Hattie & Timperley, 2007).
- Moments de conversa matemàtica: els debats entre alumnes —en parelles, petits grups o en gran grup— són una part essencial del procés. En aquests espais, es verbalitzen les estratègies emprades, es comparen diferents maneres d’arribar a una mateixa solució i es construeixen resultats compartits. Els mestres guien la conversa amb preguntes obertes i ajuden a fer explícit el raonament matemàtic. Aquest diàleg promou la metacognició i afavoreix la comprensió profunda dels conceptes.
Una mirada inclusiva i personalitzada
Utilitzar materials manipulatius, activitats riques i obertes i algorismes construïts des de la transparència ens permeten atendre millor la diversitat d’estils i ritmes d’aprenentatge. El fet de partir de contextos reals, fer servir materials manipulatius i posar èmfasi en el procés facilita que tots els alumnes trobin el seu lloc en l’aprenentatge matemàtic. A més, les propostes inclouen reptes i extensions, per als que necessiten més profunditat, i suports visuals i conceptuals per als qui ho requereixen.
Matemàtiques amb emoció
Un dels grans guanys d’aquesta manera de fer és que els infants s’hi enganxen. Les matemàtiques deixen de ser una assignatura temuda per convertir-se en una aventura intel·lectual, plena de reptes i descobertes. Veiem alumnes que celebren les seves hipòtesis, que es formulen preguntes amb entusiasme i que es reconcilien amb una disciplina que, sovint, havia estat font de frustració.
A l’Escola Peter Pan, les matemàtiques tenen sentit perquè connecten amb la vida, amb el pensament i amb l’emoció.
Això és el que volem: que cada infant se senti capaç, curiós i protagonista del seu aprenentatge. Perquè entendre el món —i transformar-lo— pot començar per mirar-lo amb ulls matemàtics.